El KARATE SÓLLER som tots i cada una de les persones que l’integren, encara més, comptam amb les aportacions de tots els que han anat passant pel nostre Club. Aquesta és la nostra riquesa i el que ens dóna la nostra identitat.

@karatesoller

Els   origens   del  Club  Karate  Sóller, fundat  per Xisco Casasnovas Suau, els hem d’anar a cercar al Port de Sóller, l’any 1987.

A petició de l’Agrupació Estol de Tramuntana es començaren a compartir lliçons de KARATE en el centre parroquial, com un joc, perquè Xisco encara portava el cinturó marró i no s’imaginava la magnitud que prendria aquest projecte, i  això que havia començat compartint entre amics  tornà gran gràcies a la bona acollida dels participants, que animaren a fer una acció més seriosa.

 

Quan el  local  parroquial  va ser  destinat  a Casal  de Col·lònies,  el  Karate  es  va desvincular  de l’Estol de Tramuntana i els que quedàrem continuarem els entrenaments a l’edifi de  CA’L  BISBE (on ara es troba el prestigiós Hotel Ca’l Bisbe). Entrenàvem en una  petita  sala  que la  família  Arbona  Colom  (Repic)  ens  va deixar  utilitzar desinteressadament i que adequarem sense obres i amb recursos casolans, mentre Xisco es dedicà a formar-se en nivell i com a monitor titulat.

A mitjans de 1990, passàrem a entrenar a l’edifici de La Defensora i el club s’afilià a la Federació de Karate de les Illes Balears amb el nom de Karate Defensora Sollerense, tot i que aquesta va ser una etapa molt curta i ens urgia trobar un local més adient i crear de bon de veres un club de qualitat.

Finalment  a l’Octubre  de 1992,  s’inaugurà  el  Karate Sóller, com a tal:

 

La recerca d’un local amb condicions més idònies ens va portar a l’Horta,  en  el   C/Poetessa  Fca.  Alcover, 50, on ens vàrem sentir ben acollits (en diverses ocasions, en motiu de les festes de la barriada organitzàvem demostracions enmig del carrer just davant la porta del local).  

Cal  a  dir  que gràcies  a l’ajuda  i  esforç  dels mateixos  companys  “karatekas”  fou  possible l’acondicionament del DOJO  i el seu manteniment:

 

Tan sols en dos mesos poguerem fer-hi  les obres necessàries: la instal·lació elèctrica, les canonades  d’aigua,  pintura,  etc.,  i, tant per  a posar-ho  en marxa com pel  seu  manteniment, sempre trobàrem col·laboradors que ens ajudaren (no podem escriure el   nom  de tots perquè no volem que ningú ens quedi enlaire, vist  que ja han passat molts  anys,  però  el que sí és ben cert és que sense la il·lusió  i  bona disposició  dels  que han anat conformant aquest Club, tot això no hagués estat possible.

Neix també el nostre anagrama, que anomenaríem carinyosament “el sensei” i que va ser un disseny d’un jovencíssim  Lorenzo Martín Alomar (DEP), que en clau d’humor va dibuixar com seria en Xisco quan tornàs vell.

La nostra inquietud per promocionar  aquest  esport  i les ganes de renovació (també es veritat que procurar planificar sempre novetats, sempre estam en evolució) ens va  conduir  a un nou canvi  de local: l’any  2007 inaguràrem DOJO en el C/Sant Nicolau, a uns 50 metres de la Pl. Constitució. (principalment per  tal  d’estar ubicats  més cèntrics  i  facilitar l’accés, principalment pensant en els més petits perquè hi  poguessin venir caminant).

Posteriorment hem incorporat la pràctica del Nihon Tai Jitsu i del Tai Chi Chuan i seguim sempre oberts a noves activitats i, el que és més important, ens seguim enriquint amb les aportacions de tots:

EL Karate Sóller sempre  ens hem sentit recolzats en tots els aspectes: esforç i participació, col·laboració, confiança, bon ambient, il·lusió, bona feina, progressió contínua, etc.

Per  aquest  motiu,  gaudim  d’una  representació  sollerica  molt  representativa dins  el Karate Balear, i per això sempre: 

–          hem prioritzat un esport popular i a l’abast de tothom, abans de formar un club elitista i minoritari,

–          hem derivat esforços a la promoció base, 

–          hem ofert diversitat d’horaris perquè tothom hi tengui cabuda, qualsevol edat és bona,

–          hem cercat sempre nous projectes per mantenir la il·lusió i l’interès,

 Comptant tot això i fins a l’actualitat, si haguéssim de sintetitzar tota la nostra vivència en una paraula, avaluant-ho tot, creiem que triaríem transmetre sobretot

AGRAÏMENT