El KARATE SÓLLER som tots i cada una de les persones que l’integren, encara més, comptam amb les aportacions de tots els que han anat passant pel nostre Club.

Aquesta és la nostra riquesa i el que ens dóna la nostra identitat.

 

@karatesoller

La nostra inquietud per conèixer i treballar el Karate Do,  i les ganes de promocionar-lo,  planificar novetats i estar sempre en evolució, ens ha fet acumular experiències i canvis continus.
Finalment, des de l’any  2007 ens podeu trobar al DOJO situat en el C/Sant Nicolau, a uns 50 metres de la Pl. Constitució. (en agrada perquè estam molt cèntrics  i  facilita l’accés, principalment pensant en els més petits perquè hi  poden venir caminant).

En el procés hem incorporat la pràctica del Nihon Tai Jitsu , del Tanbo Jutsu i del Taiji Quan i seguim sempre oberts a noves activitats (el nostre grup de Manteniment Físic  és un dels més constants que tenim, si també evolucionàs amb ‘cinturons’, us asseguram que hi hauria molt bon nivell!)

EL Karate Sóller sempre  ens hem sentit recolzats en tots els aspectes: esforç i participació, col·laboració, confiança, bon ambient, il·lusió, bona feina, progressió contínua, etc.

Per  aquest  motiu,  gaudim  d’una  representació  sollerica  molt  representativa dins  el Karate Balear i ens comptam entre els clubs pioners de Nihon Tai Jitsu, Tanbo Jutsu i Taiji Quan a les nostres Illes. En la nostra deriva sempre: 

–          prioritzam un esport popular i a l’abast de tothom, abans de formar un club elitista i minoritari,

–          derivam esforços a la promoció base, 

–         oferim diversitat d’horaris perquè tothom hi tengui cabuda, qualsevol edat és bona,

–          cercam sempre nous projectes per mantenir la il·lusió i l’interès,

 Comptant tot això, si haguéssim de sintetitzar tota la nostra vivència de més de 30 anys en una sola paraula, avaluant-ho tot, creiem que triaríem transmetre sobretot

‘AGRAÏMENT’

Feim un poc d’història:

Els   orígens   del  Club  Karate  Sóller, fundat  per Xisco Casasnovas Suau, els hem d’anar a cercar al Port de Sóller, l’any 1987.

A petició de l’Agrupació Estol de Tramuntana es comencen els primers entrenaments de KARATE en el centre parroquial, ‘com un joc entre amics’, perquè Xisco encara portava el cinturó marró i no s’imaginava la magnitud que prendria aquest projecte, que  tornà gran gràcies a la bona acollida dels participants, que animaren a plantejar una acció més seriosa i una dedicació professional.

 

Quan el  local  parroquial  va ser  destinat  a Casal  de colònies,  el  Karate  es  va desvincular  de l’Estol de Tramuntana i alguns practicants continuaren els entrenaments a l’edifici de  CA’L  BISBE (on ara es troba el prestigiós Hotel Ca’l Bisbe). Entrenàvem en una  petita  sala  que la  família  Arbona  Colom  (Repic)  ens  va deixar  utilitzar desinteressadament i que adequarem, sense obres i amb recursos casolans, mentre Xisco es dedicà a formar-se en nivell i com a monitor titulat.

A mitjans de 1990, passàrem a entrenar a l’edifici de La Defensora i el club s’afilià a la Federació de Karate de les Illes Balears amb el nom de Karate Defensora Sollerense, tot i que aquesta va ser una etapa molt curta i ens urgia trobar un local més adient i crear de bon de veres un club de qualitat.

Finalment  a l’Octubre  de 1992,  s’inaugurà  el  Karate Sóller, com a tal:

La recerca d’un local amb condicions més idònies ens va portar a l’Horta,  en  el   C/Poetessa  Fca.  Alcover, 50, on ens vàrem sentir ben acollits (en diverses ocasions, en motiu de les festes de la barriada organitzàvem demostracions enmig del carrer just davant la porta del local).  

Cal  a  dir  que gràcies  a l’ajuda  i  esforç  dels mateixos  companys  “karatekas”  fou  possible l’acondicionament del DOJO  i el seu manteniment:

 

Tan sols en dos mesos es feren  les obres necessàries: la instal·lació elèctrica, les canonades  d’aigua,  pintura,  etc.,  i, tant per  a posar-ho  en marxa com pel  seu  manteniment, sempre trobàrem col·laboradors que ens ajudaren (no podem escriure el  nom  de tots i totes perquè no volem deixar-nos a ningú, vist  que ja han passat molts  anys,  però  el que sí és ben cert és que sense la il·lusió  i  bona disposició  dels  que han anat conformant aquest Club, tot això no hagués estat possible.

Neix també el nostre anagrama, que anomenaríem afectuosament «el sensei» i que va ser un disseny d’un joveníssim  Lorenzo Martín Alomar (DEP), que en clau d’humor va dibuixar com seria en Xisco quan tornàs vell.

Un  artista en Loren! (el trobam a faltar)

 

• La resta ja ho sabeu… hores de pràctica per pujar de nivell  i anar sumant cinturons i dans!
• Cursos d’aprenentatge, i de tecnificació…
• Trasllat al C/ Sant Nicolau  i també la incorporació d’altres Arts Marcials.

Per la nostra porta no ha fet més que entrar gent genial, la nostra motivació per dur endavant noves iniciatives…

i esperam que tot el que hem fet, no sigui res, en comparació al camí que tenim per davant!