
El KARATE SÓLLER som tots i cada una de les persones que l’integren, encara més, comptam amb les aportacions de tots els que han anat passant pel nostre Club.
Aquesta és la nostra riquesa i el que ens dóna la nostra identitat.
@karatesoller
La nostra inquietud per conèixer i treballar el Karate Do, i les ganes de promocionar-lo, planificar novetats i estar sempre en evolució, ens ha fet acumular experiències i canvis continus.
Finalment, des de l’any 2007 ens podeu trobar al DOJO situat en el C/Sant Nicolau, a uns 50 metres de la Pl. Constitució. (en agrada perquè estam molt cèntrics i facilita l’accés, principalment pensant en els més petits perquè hi poden venir caminant).
En el procés hem incorporat la pràctica del Nihon Tai Jitsu , del Tanbo Jutsu i del Taiji Quan i seguim sempre oberts a noves activitats (el nostre grup de Manteniment Físic és un dels més constants que tenim, si també evolucionàs amb ‘cinturons’, us asseguram que hi hauria molt bon nivell!)
EL Karate Sóller sempre ens hem sentit recolzats en tots els aspectes: esforç i participació, col·laboració, confiança, bon ambient, il·lusió, bona feina, progressió contínua, etc.
Per aquest motiu, gaudim d’una representació sollerica molt representativa dins el Karate Balear i ens comptam entre els clubs pioners de Nihon Tai Jitsu, Tanbo Jutsu i Taiji Quan a les nostres Illes. En la nostra deriva sempre:
– prioritzam un esport popular i a l’abast de tothom, abans de formar un club elitista i minoritari,
– derivam esforços a la promoció base,
– oferim diversitat d’horaris perquè tothom hi tengui cabuda, qualsevol edat és bona,
– cercam sempre nous projectes per mantenir la il·lusió i l’interès,
Comptant tot això, si haguéssim de sintetitzar tota la nostra vivència de més de 30 anys en una sola paraula, avaluant-ho tot, creiem que triaríem transmetre sobretot
‘AGRAÏMENT’
Feim un poc d’història:
Els orígens del Club Karate Sóller, fundat per Xisco Casasnovas Suau, els hem d’anar a cercar al Port de Sóller, l’any 1987.
A petició de l’Agrupació Estol de Tramuntana es comencen els primers entrenaments de KARATE en el centre parroquial, ‘com un joc entre amics’, perquè Xisco encara portava el cinturó marró i no s’imaginava la magnitud que prendria aquest projecte, que tornà gran gràcies a la bona acollida dels participants, que animaren a plantejar una acció més seriosa i una dedicació professional.
Quan el local parroquial va ser destinat a Casal de colònies, el Karate es va desvincular de l’Estol de Tramuntana i alguns practicants continuaren els entrenaments a l’edifici de CA’L BISBE (on ara es troba el prestigiós Hotel Ca’l Bisbe). Entrenàvem en una petita sala que la família Arbona Colom (Repic) ens va deixar utilitzar desinteressadament i que adequarem, sense obres i amb recursos casolans, mentre Xisco es dedicà a formar-se en nivell i com a monitor titulat.
A mitjans de 1990, passàrem a entrenar a l’edifici de La Defensora i el club s’afilià a la Federació de Karate de les Illes Balears amb el nom de Karate Defensora Sollerense, tot i que aquesta va ser una etapa molt curta i ens urgia trobar un local més adient i crear de bon de veres un club de qualitat.
Finalment a l’Octubre de 1992, s’inaugurà el Karate Sóller, com a tal:
La recerca d’un local amb condicions més idònies ens va portar a l’Horta, en el C/Poetessa Fca. Alcover, 50, on ens vàrem sentir ben acollits (en diverses ocasions, en motiu de les festes de la barriada organitzàvem demostracions enmig del carrer just davant la porta del local).
Cal a dir que gràcies a l’ajuda i esforç dels mateixos companys “karatekas” fou possible l’acondicionament del DOJO i el seu manteniment:
Tan sols en dos mesos es feren les obres necessàries: la instal·lació elèctrica, les canonades d’aigua, pintura, etc., i, tant per a posar-ho en marxa com pel seu manteniment, sempre trobàrem col·laboradors que ens ajudaren (no podem escriure el nom de tots i totes perquè no volem deixar-nos a ningú, vist que ja han passat molts anys, però el que sí és ben cert és que sense la il·lusió i bona disposició dels que han anat conformant aquest Club, tot això no hagués estat possible.
Neix també el nostre anagrama, que anomenaríem afectuosament «el sensei» i que va ser un disseny d’un joveníssim Lorenzo Martín Alomar (DEP), que en clau d’humor va dibuixar com seria en Xisco quan tornàs vell.
Un artista en Loren! (el trobam a faltar)
- La resta ja ho sabeu… hores de pràctica per pujar de nivell i anar sumant cinturons i dans!
- Cursos d’aprenentatge, i de tecnificació…
- Trasllat al C/ Sant Nicolau i també la incorporació d’altres Arts Marcials.
Per la nostra porta no ha fet més que entrar gent genial, la nostra motivació per dur endavant noves iniciatives…
i esperam que tot el que hem fet, no sigui res, en comparació al camí que tenim per davant!



[…] Qui som […]
Me gustaMe gusta