Aconseguit!… Àrbitre Nacional A


.

 

Després d’haver superat les proves d’Àrbitre Nacional A el passat 24 de Novembre de 2018, completant els títols de Jutge Nacional A de Katas i Kumite (novembre 2017), pens que és un molt bon moment per expresar tot el que representa per a mi, i ho faig des del sentiment i des de la plenitud.

Per a mi, és haver conseguit un propòsit, una fita importat que comporta una responsabilitat: ara em toca complir amb aquesta gran família del Karate, esper estar a l’alçada, polir tot el que aprés, i aportar a l’equip arbitral el meu granet d’arena per contribuir a mantenir el bon nivell competitiu que gaudim a Balears. És un honor formar part d’aquest col·lectiu.

Un profund agraïment a tots i a totes, (inclòs els que falten a la foto), COMPANYS DE CAMÍ. (Equip arbitral, Balears, març 2018)
“Dels meus mestres he après molt; dels meus amics, més; i dels meus alumnes encara més!” (Proverbi hindú)

Ja començ a ‘pintar canes’ i no és cap secret que enguany ja compliré 30 anys al cap davant del club de Karate, són molts anys i moltes experiències!

Durant aquests anys he après mólt, he tengut encerts i errades, he caigut i m’he aixecat incomptables vegades, i el millor de tot aquest camí d’aprenentatge, és que record amb estima cada persona que ha passat pel meu tatami, val a dir que de tothom he après una mica i sempre he trobat trets per admirar, tant dels meus alumnes grans com dels més petits!

I el camí dins el món de l’arbitratge ha resultat ser un altre gran puntal per aprendre i evolucionar, obrint una finestra a conèixer diversitat d’estils i de formes de  treballar, un camí dins el respecte i un treball exhaustiu per aprendre a valorar objectivament molts d’aspectes de la pràctica marcial i entendre la seva evolució contínua.

 

“Quan entris al tatami, deixa el món defora i entrena com si no hi hagués demà.
Quan surtis, el món no haurà canviat, tu sí.”

Record els meus primers anys d’entrenament i les meves incursions en la competició, una etapa curta això sí, perquè tot d’una em vaig centrar més en portar els meus alumnes i vaig assumir el rol d’entrenador. D’aquells inicis destacaria la il·lusió i el coratge que em transmetia aquell grup emprenedor i que me varen donar impuls i em reafirmaren en la vocació d’aprendre, practicar i transmetre Karate.

“Mou-te… i el camí apareixerà!” (Proverbi zen)

Poc m’imaginava l’evolució que tendria!… Com vaig entrar en el camp de l’arbitratge?

No us sabria dir, pot ser va ser fortuït!

“Si t’atreveixes a ensenyar, no deixis d’aprendre!” (John Cotton Dana)

Així com passaven els anys m’anava formant, per una banda en els entrenaments i amb la gent del Karate Sóller, per l’altra, assistint a tot tipus de cursos de tecnificació; a estones m’apasionaven les Katas i la tècnica, d’altres em rendia inconcionalment a l’entrenament de Kumite; el més probable és que el mateix treball que necessitava per anar superant nivells m’anàs obrint nous reptes i noves inquietuts; però no podia imaginar que l’opció d’entrar en l’arbitratge comportés un camí d’evolució tan complet.

“La salut és la coherència entre el que pens, el que sent i el que faig”

Prendre la decisió d’arbitrar no va ser senzilla, al cap i a la fi, coincidesc amb la ressenya que he transcrit abans: “La salut és la coherència entre el que pens, el que sent i el que faig”; i d’alguna manera vaig seguir un poc el meu impuls. Es clar que exercir aquesta tasca no és compatible amb la de ‘coach’ i acompanyar als meus competidors, i una vegada més, he d’estar agraït d’haver comptat sempre amb recolzament entre els meus alumnes més avançats (vull pensar que per a ells aquesta també ha estat sempre una experiència enriquidora).

“El mestre obri la porta, però l’alumne l’ha de creuar per ell mateix.”

Aquest és el testimoni escrit d’una experiència, una de tantes, però és la que visc avui més intensament i la que vull transmetre per incloure aquesta opció de desenvolupament, i que es valori dins l’ampli ventall de possibilitats que ens proporciona un Art marcial tan complet com el Karate Do.

“No tothom entendrà el teu camí… i això està bé.
Tu ets aquí per viure la teva vida,
No per fer que els altres l’entenguin.”

 

Xisco Casasnovas

Sóller, 25 de Novembre de 2018

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s