Avui és un dia tan bo com un altre per compartir un pensament:

Els instructors d’arts marcials podem parèixer seriosos i distants, tan immersos en la intensa formalitat que regeix cada una de les disciplines que transmetem!… i he de reconèixer que a vegades hem de ser durs, perquè no ens limitam a «ensenyar uns moviments i a pujar el rendiment físic» sinó que la nostra interacció va molt més enllà, removem actituts i intentam enfortir cos i ment alhora.

Però també, per una altra banda, els entrenadors ens enriquim amb aquestes relacions, aprenem dia a dia, ens admiram davant l’esforç dels nostres esportistes més que dels resultats, reconeixem i valoram actituts que sorgeixen en el tatami, companyerisme, generositat, senzillesa, constància, superació, etc., sovint ens ompl d’orgull el progrés del grup tant a nivell col·lectiu com individual.

I hi ha dies, com avui, que les paraules de reconeixement i de suport dels alumnes, són el millor regal.

Alumnes… que són amics!

Gràcies.

Xisco