Intens curs de Tai Chi a Meco (Madrid)


150530 curso Meco
Curs de Tai Chi (29 i 30/05/2015). Imparteix: MIGUEL ANGEL ROJO DARRIBA. Amb Agustin Lopez Campos, Rosa Rui Niu, Lorena Álvarez Domínguez, Jose Manuel Alonso Serrano, Ana Martinez Arancon, Xisco Casasnovas Suau, Marisa Gallego Medina, Petri Valero, Abraham Rivera, Eugenio Escabias (disculpes pels noms que manquen!)

Aquest cap de setmana ha estat molt intens, mentre els joves competidors de karate disputaven un encontre als Germans Escalas, Xisco Casasnovas participava en un curs de Tai Chi molt intens, irrenunciable!

foto miguel angel rojo
Miguel Ángel Rojo Darriba

Baix la direcció del seu mestre Miguel Ángel Rojo Darriba, el grup ha desenvolupat feina de Chi Kung i tècnica de Tai Chi, inclòs un inici de treball amb ventalls.

A Miguel Ángel, donar-li les gràcies i un sincer agraïment.

Així publica el mestre Miguel Ángel la síntesi d’aquest curs en el seu facebook:

“Muchas gracias a todos por el esfuerzo,no ha sido un grupo numeroso en cuanto a cantidad, pero si en calidad, y eso es lo importante. Muchas gracias a Eugenio Escabias y a Petri Valero, ya que consiguen que cuando bajo a su casa sea como bajar a mi casa, y eso no tiene precio, gracias a Xisco Casasnovas Suau, el delegado de Baleares por acercarse, con el esfuerzo que supone, y a Jose Manuel Alonso Serrano, delegado de Castilla León, que ha sacrificado su fin de semana por acompañarnos, y gracias a todos los asistentes, es un gran placer enseñar a quien quiere aprender, nos volveremos a ver pronto, seguro!!!”

 

Tai Chi amb Ventall

abanico de combate
el ventall ( originàriament era metàl·lic i amb tall, raó per la qual també entra dins del grup de les armes).

El ventall és una arma tradicional del Wushu d’incorporació relativament recent en el Tai Chi Chuan.
A la Xina, el ventall era un objecte personal utilitzat també pels homes que el portaven dins de la màniga o al cinturó, i que amb el temps, van desenvolupar tècniques destinades a l’autodefensa.
El Tai Chi utilitza el ventall per tal de colpejar, punxar punts vitals, tallar, fins i tot bufetejar l’oponent. (les figures simulen tècniques amb un ventall que era tallant i, a més, estava impregnat de verí.)

Els ventalls xinesos s’obren i tanquen, apareixen i desapareixen amb vius colors, el soroll en obrir-se, el color i el moviment entre el Yin i del Yang contribueixen al fet que els sentits trobin l’equilibri.

Està comprovat com contribueix a deixar anar més el teu cos, a equilibrar-lo, a agilitar el teu coordinació, a millorar la teva forma física en el fet d’afegir un instrument i haver d’entendre la seva aplicació marcial. Ajuda a trobar l’harmonia i augmenta l’atenció.

En el Tai Chi Chuan la majoria de formes són sense armes, però s’ha desenvolupat la tècnica amb armes i és tradicional introduir en la seva pràctica als alumnes avançats. A més del ventall, hi ha formes amb:

  • espasa xinesa per a una mà, recta, de doble tall amb mandoble ovalat (Jian).
  • la vara llarga per impactar l’enemic des d’un angle de distància acceptable (Gun).
  • el sabre xinès (Dao).
  • la llança (Qian).

UNA MICA D’HISTÒRIA

El primer ventall de la història de la humanitat va néixer a la Xina, i els seus orígens són tan antics que es barregen amb la llegenda.

Conten els xinesos que hi va haver un època, ja molt llunyana, en la qual les donzelles no podien mostrar el seu rostre en públic, igual que en altres cultures orientals. Per aquesta raó, quan apareixien en presència de persones alienes a la família, es cobrien la cara amb una vistosa i ornamentada màscara.

La llegenda continua dient que un gran mandarí va donar una gran festa amb innombrables convidats en una calorosa nit d’estiu. Aquest alt funcionari imperial tenia una bellíssima filla anomenada Kan Si, la qual, sufocada per l’aclaparadora calor, es mostrava inquieta, ja que de bona gana es trauria la màscara que cobria el seu rostre per, així almenys, airejar la seva cara, però les regles socials s’ho impedien. Després de molt pensar va arribar a una solució satisfactòria per a tothom, es desprendria de la màscara i es la s’aproparia i allunyaria ràpidament de la seva cara de manera que ningú el veiés la cara, amb el que no violava la norma social, però també de manera que aquest estigués, per moments, alleujat de la màscara. Resoltament va optar per practicar el pensat i va comprovar que el remei era molt millor del que havia suposat, ja que al batre l’aire amb la màscara, el rostre rebia l’aire desplaçat i aquest es refrescava ràpidament.

En les següents jornades Kan Si manar fabricar els primers i primitius ventalls rígids, molt semblants als avui anomenats pay pay, ja que rígida era la màscara que li va donar la idea.

Segons els últims estudis dels erudits aquesta llegenda data de mitjans de la dinastia Chou (1122 255 a.JC), encara que altres situen el naixement d’aquest primitiu ventall en dates posteriors. Sigui com sigui, el descobriment de Kan Si es va estendre ràpidament per tota la Xina i va arribar un moment en què el costum de ventar va sobrepassar les fronteres xineses i es va propagar per tot el món oriental.

Posteriorment es va desenvolupar al Japó el ventall plegable tal com avui el coneixem, i al qual els japonesos van cridar sentsu.

Promptament el sentsu es va fondre amb el sentir del poble japonès, de tal manera que es podien contemplar ventalls tant en els camps d’arròs com a les cases de te o en les representacions de teatre Kabuki; i no ho usaven tan sols per donar-se aire, sinó que van crear un complex llenguatge amb el moviment del ventall per donar-se secrets missatges. També s’usaven com a adorn dins de la casa, per a això s’escollien els més bellament decorats.

El sentsu estava constituït de diferents varetes fabricades d’una fusta de gran qualitat anomenada hinoki. Cada ventall solia portar un nombre determinat de varetes ja que pel nombre de varetes es podia saber la importància social del portador, doncs a més varetes millor posició. El ventall amb major nombre de varetes, trenta-nou, pertanyia a l’emperadriu.

Malgrat l’èxit del ventall plegable, el ventall rígid no va desaparèixer al Japó, ja es va seguir usant com a estendard i senyal d’autoritat pels militars d’importància.

Amb posterioritat els japonesos van idear un ventall amb el marc i les varetes de metall al que van cridar tessen.

El naixement del tessen va ser el resultat de la necessitat que tenia el samurai de saber-se protegit constantment: en l’antiguitat existia al Japó un costum social imposada, que deia que quan un samurai era convidat a entrar en una casa havia de deixar a l’entrada seves armes i les sandàlies; les sandàlies es deixaven per no tacar el pis de tatami, i les armes com a símbol que el samurai confiava en la bona disposició del seu amfitrió; la no observança d’aquesta regla equivalia a la pèrdua de l’honor. Quan el nouvingut penetrava en l’estada i era convidat a posar-se còmode, aquest s’asseia agenollat ​​sobre els talons, deixava el ventall plegat davant seu, a uns trenta centímetres dels seus genolls i paral·lel a les seves espatlles, i feia una inclinació de cos i cap a manera de reverència en honor a l’amo de la casa, posant les mans planes sobre el tatami a banda i banda del ventall; d’aquesta manera el convidat quedava indefens davant l’amfitrió, sense armes i en una posició incòmoda. Si en aquest moment l’amo de la casa decidia atacar insidiosament al seu convidat, aquest segurament quedaria mort davant els seus peus. El portar un ventall de ferro en aquests instants marcava la diferència entre la vida i la mort, ja que amb ell podia bloquejar fàcilment els cops de katana, i fins i tot atacar amb ell.

No se sap exactament quan va néixer el tessen però indubtablement va ser abans abans del segle X, ja que tant el ventall cortesà, el sentsu, com el de combat, el tessen, van arribar a la Xina, a través de Corea, en la dinastia Sung (960 1.279 d.JC).

A la seva arribada a la Xina, el ventall de metall es va estilitzar i va perdre pes, ja que el tessen japonès arribava a pesar entre quilo i quilo i mig de pes, de manera que el seu maneig era molt pesat i lent, amb cops molt secs, en sentir japonès, mentre que el sentir xinès anteposa la velocitat i els moviments circulars i florits a la pesadesa i els cops rectilinis, encara que aquests tampoc es menyspreen.

A partir del tessen japonès es va desenvolupar el Gun Sen, o ventall curt de combat, i el Seuih Sau Sinh o gran ventall de combat.

DESCRIPCIÓ

El Gun Sen i el Seuih Sau Sinh són pràcticament iguals, tan sols es diferencien en la mida, i que en el cas de Seuih Sau Sinh, les varetes són de fusta, tan sols és metàl·lic el afilat extrem de les varetes.
El ventall xinès de combat es compon d’una sèrie de varetes de ferro, afilades en la seva punta, unides per mitjà de dues peces semicirculars de tela, seda o pell que la emparedan; aquestes varetes s’asseguren al cap amb un petit clau quedant unides de tal manera que poden desplegar o plegar-se, obrint-se en semicercle o tancant formant una línia. En general, la primera i l’última de les varetes tenien un major gruix i cos; de vegades es afilava el primer terç de les vores laterals superiors d’aquestes varetes extremes. Alguns ventalls especials tenien la capacitat de poder desprendre algunes de les varetes per poder ser usades com dards, sense perdre la resta la seva eficàcia.

Els experts en el maneig del ventall de combat a vegades usaven ventalls normals amb igual perícia i amb tan bons resultats com amb els metàl·lics.

LA TÈCNICA

El ventall de combat pot usar-se de dues maneres clarament diferenciades: plegat i desplegat.

* El ventall plegat. Les tècniques ofensives consisteixen en usar-lo com una porra, per colpejar amb els laterals d’aquest de forma devastadora; aquests atacs se solen fer a les zones òssies de l’adversari, sobretot al capdavant ia les costelles. També es pot punxar amb els extrems del ventall, sobretot als punts vitals, buscant-generalment la gola, les costelles o els genitals.

Les tècniques defensives consisteixen en bloquejar amb el ventall els cops de l’adversari, ja sigui un braç, una cama o una arma, amb l’avantatge que si es bloqueja un membre del contrari, aquest, com a mínim, rep un gran dany i, a vegades, fins i tot es pot trencar l’os, sobretot quan es bloqueja colpejant les nines o els turmells de l’enemic.

També es poden fer enganxalls i agafades usant el ventall com a palanca i recolzant-se amb l’avantbraç.

* El ventall desplegat. Les tècniques ofensives inclouen estrips i talls amb els afilats extrems de les varetes, quan s’usen tècniques circulars, i, utilitzant el ventall amb tècnica rectilínia es pot clavar en el cos del contrari. Aquests atacs es solen fer a les zones més sanguínies del cos (coll, aixelles, engonals, genitals …) perquè la pèrdua de sang es tradueixi en una menor eficàcia de l’enemic.

Les tècniques defensives consisteixen en bloquejar els cops del contrari amb el cos del ventall (les varetes desplegades), com si aquest fos un escut; aquesta tècnica era especialment efectiva quan es feia servir per frenar els atacs de petites armes llancívoles, com dards o monedes afilades.

El pas del ventall desplegat al plegat i viceversa és molt senzill i ràpid: per obrir-lo s’empeny amb el dit polze cap a la dreta i s’acaba d’obrir amb un simple moviment de canell; per tancar és encara més senzill, simplement es fa el moviment de canell cap a l’altre costat. Per tot això el combat amb ventall es tradueix en un bonic espectacle, obrint i tancant el ventall segons les circumstàncies del combat.

En l’antiguitat alguns experts usaven el ventall per enlluernar l’adversari per la qual cosa incrustaven en el cos del ventall (sobre la tela) trossos de metall polit, en què els raigs solars reflectaban per l’efecte mirall.

Altres experts lligaven un cordill al capdavant del ventall (on es engarfia el clau), per tal de poder usar-lo com a arma llancívola (tant plegat com desplegat), i poder recuperar-lo amb simple estirada en cas de fallar el tir.

FINAL

L’estudi del maneig del ventall de combat ha de ser  primordial per a un practicant del Tai Chi per a completar les seves habilitats i, també per a l’estudiant de Kung Fu, ja que, a més de ser extremadament necessari conèixer el seu maneig, la seva efectivitat està més enllà de tot dubte: un simple ventall ens pot treure de moltes situacions apurades.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s