Karate Esportiu. Exigències per al treball de Kumite (estructura)


 

DSC_9750
Campionat de Balears 2014

Treball per a ser un competidor de kumite complet.(totes les edats)

Per si algú ho dubta, no és suficient assistir als entrenaments regulars, la competició exigeix més, no es tracta de ser molt bo, el treball ha d’anar encaminat a ser el millor. Qui s’atreveix?:

 

En una mirada retrospectiva del món de la competició de Karate, des de 20 anys enrere i fins al dia d’avui, es pot afirmar que el Karate Esportiu ha tingut una evolució favorable en tots els aspectes.

Quant al treball de katas els competidors estan més especialitzats, treballant una extensa diversitat de katas: abans es parlava del Campió de kata (en singular), ja que es treballava i prenia rellevància la kata de la tercera i última volta del campionat, en canvi ara cal tenir ben treballades totes les katas per evitar ser derrotat i eliminat.1385123_10151658644001360_386855211_n

Les competicions de kumite també han evolucionat per diferents vessants:

  • Les proteccions utilitzades actualment
    són molt més adequades i reforcen la seguretat l’ús obligatori de bucal, el casc per als nens i adolescents, peto, la utilització del facemask …
  • Els canvis en el reglament pel que fa a la puntuació, premien les tècniques més difícils, valorant la qualitat del treball executat.
  • Les severes amonestacions per contacte han fet possible que pràcticament no hagi d’intervenir el doctor en els campionats, en pro de l’equitat entre contrincants i de la qualitat tècnica i tàctica dels shiai kumite.
  • I finalment, un punt molt important, totes les modificacions esmentades anteriorment han permès introduir en el món de la competició de kumite a nens cada vegada en edat més primerenca, sent un nou repte per als preparadors i fins i tot per als professionals de l’arbitratge.

    Digital Camera
    Laura Ortega, Isabel Casasnovas, Lluís Luque, Bernat Diaz, Marc Olivares (Karate Sóller – 2003)

Podem dividir la planificació dels entrenaments per parts, per desenvolupar i millorar les següents capacitats:
A- El desplaçament i control de distància
B- El treball ofensiu o d’atac
C- L’anticipació
D- El treball defensiu o de defensa
E- El treball ofensiu / defensiu: El contraatac
F- La tàctica o estratègia

A) EL DESPLAÇAMENT I CONTROL DE DISTÀNCIA

  • El treball de desplaçament és molt important, davant de l’adversari definirà la capacitat d’avançar i de poder sorprendre amb accions ofensives, d’ell dependrà l’opció de retrocedir ràpidament amb accions defensives o d’esquiva, de pressionar al contrincant o, per contra, romandre a una distància de seguretat si la situació ho requereix …
    • Hi ha moltes formes de desplaçament: circular, en gir, lineal, amb salt …, per el karate esportiu utilitzem majoritàriament:
      De ashi: desplaçament lineal cap endavant o cap enrere
      Tsugi ashi: la cama del darrere s’ajunta amb l’avançada per avançar una altra vegada amb l’avançada, i viceversa per retrocedir.
      Yoko ashi: desplaçament lateral
      Yori ashi: desplaçament curt, mantenint la mateixa postura, per avançar es pressiona en primer lloc amb la cama endarrerida per tot seguit moure el peu davanter; i per retrocedir pressionar primer sobre la cama avançada per poder moure la cama endarrerida.
  • Comptem amb moltes maneres de treballar els desplaçaments, amb la norma que aquests siguin efectius.
     Generalment la majoria de karatekes competeixen saltant amb l’objectiu d’augmentar la seva velocitat en el desplaçament.
     El més utilitzat és el yori ashi, ja que amb un curt i ràpid moviment permet trencar la distància de l’adversari, tant ofensiva com defensivament … Per exercitar un treball exhaustiu de yori ashi són efectius jocs com “mirall”, “sol i ombra “,” un sol i dues ombres “, i similars, sobretot amb nens. Altres exercicis en parella com pot ser intentar mantenir en tensió un cinturó subjecte a la cintura de cada esportista, reaccionar executant un atac davant un estímul determinat que realitzi el company, etc.

Depenent de la distància mantinguda amb l’adversari un determinat desplaçament resultarà efectiu o no, per això un competidor que domini el desplaçament en les tres distàncies podrà controlar en tot moment el desenvolupament del combat.

  • Distància llarga: en aquesta distància els contendents solen baixar l’atenció a causa de que possibilitats d’atac per les dues parts són menors, és més fàcil evitar les accions ofensives de l’atacant provocant una situació favorable al contraatac.
     Amb un bon entrenament de velocitat es pot aprofitar la baixada de guàrdia de l’adversari i aconseguir sorprendre-utilitzant un desplaçament tsugui ashi o de ashi.
  • Distància mitjana: és la més utilitzada, la distància de tempteig per excel·lència: l’atenció i la tensió augmenten, per atacar cal tan sols un yori ashi o Yoko ashi en el cas d’un atac lateral.
     Atès que la reacció en aquesta distància sol ser ràpida per tots dos competidors, es recorre a l’ús de gestos per a confondre o intentar obrir la guàrdia del contrincant.
  • Distància curta: l’atenció ha de ser absoluta, el competidor més ràpid és qui té més possibilitats de victòria, en aquesta circumstància es tracta d’atacar amb contundència, sense temptejar, el que ataca primer, amb la tècnica correcta, guanya.
  • La curta-mitja distància: Un treball alternatiu al pur atac (o, si escau, a la defensa bàsica) i que no es pot obviar, és el que persegueix exercir pressió al contrincant, és a dir, davant l’acció d’escurçar distància sense realitzar simultàniament un atac s’aconsegueix provocar l’atac de l’adversari a l’espera d’una errada en la seva guàrdia i amb la finalitat d’executar una anticipació o un contraatac simultani.
2013-10-24 18.31.28
Laura Calafat i Noelia Olivero. Entrenament (Octubre-2013)

Malgrat el treball realitzat en desplaçaments i distàncies, les competicions solen originar un gran nombre de situacions insòlites sobre el tatami, depenent de la reacció i l’espontaneïtat del contendent podrà sortir victoriós de la situació podent incorporar en aquest treball qualsevol tipus de desplaçament , per exemple en gir, en salt, o combinant diversos consecutius, podent arribar a prendre avantatge d’una situació adversa.

B) EL TREBALL OFENSIU O D’ATAC

Es podria definir com l’acció o sèrie d’accions encaminades a puntuar evitant la reacció de l’oponent.

Les tècniques d’atac són les preferides i el millor recurs de competidors agressius, amb capacitat d’iniciativa, amb la intenció de dominar el combat i disminuir la capacitat moral de l’oponent.

Hi ha dos tipus d’atac:

  • Atac simple: una sola tècnica efectiva executada després d’una ràpida presa de distància o, si escau, realitzada quan el contrari s’acosti a la distància justa d’atac.
  • Atac combinat: s’utilitzen diverses tècniques per marcar, ja sigui per que el primer atac s’ha fallat, perquè intencionadament s’ha efectuat per provocar una obertura a la guàrdia del contrari o per desviar la seva atenció.

Les zones puntuables del cos són: cap, cara, coll, pit, costats, abdomen i esquena (excloent les espatlles)

El treball ofensiu del competidor és buscar la precisió, ja que no és vàlida la tècnica que arriba amb el braç massa estirat (o no arriba), o amb el colze massa doblegat o la que es desvia rebotant un cop s’ha assolit l’objectiu.
Per això el domini de la precisió, la recerca de l’execució perfecta, podrà marcar la diferència i inclinar decisivament el marcador entre dos contrincants amb característiques de velocitat i reacció similars.

Amb la mateixa importància s’ha d’entrenar el control amb el qual s’executa l’atac, i molt especialment els més petits.
En un cas pràctic d’un atac amb la cama al casc, només estarà permès un lleuger toc, i, en moltes ocasions l’oportunitat de pujar al marcador 1 Sambon es converteix fàcilment en un avís de contacte o una amonestació, a benefici del competidor contrari . De la mateixa manera pot succeir en les tècniques de puny dirigides a la cara.

En els treballs de precisió i control l’esportista haurà de tenir en compte dos factors:

  •  Les accions pròpies, moviments i desplaçaments.
  •  La previsió i consideració de les accions i forma de procedir de l’oponent que mai serà un objectiu estàtic.

    201005 DEM. SA FIRA1 044
    Exhibició Sa Fira 2010

C) L’ANTICIPACIó

Dins del treball ofensiu o d’atac mereix una consideració especial l’anticipació atès que és un sistema d’atac que requereix de tots els sentits del karateka, com el seu nom indica consisteix a anticipar-se al atac de l’adversari mitjançant una altra tècnica ofensiva. No existeix en aquest treball cap tècnica de defensa.

Aquest sistema requereix un exhaustiu treball de velocitat de reacció perquè sigui efectiu, encara que la teoria és fàcil d’entendre:
Per iniciar un atac, el competidor “A” ha de realitzar un desplaçament d’aproximació més o menys important, mentre que el competidor “B” si opta per atacar necessitarà aproximar menys ja que l’acció de “A” li haurà escurçat la distància, en aquesta situació el subjecte “B” podrà realitzar l’acció anticipativa amb un ràpid i efectiu atac que arribarà abans i en millors condicions que la del competidor “A” que havia iniciat l’atac.

L’efectivitat de l’anticipació dependrà de la sorpresa i el ràpid xoc de dues forces oposades, deixant sense reacció a l’atacant inicial. Si en un combat hi ha la capacitat d’anticipar diverses vegades de manera efectiva, es redueixen les armes de l’adversari, que serà incapaç d’iniciar una ofensiva.

Encara que es pot anticipar amb qualsevol tècnica, l’atac més utilitzat pels competidors causa de la seva velocitat d’execució és el Gyaku tsuki.

1306 classe combat
Karate Sóller, entrenant Kumite (Juny 2013)

 D) EL TREBALL DEFENSIU O DEFENSA

Conformen el treball defensiu l’acció o sèrie d’accions encaminades a neutralitzar un atac.

Es durà a terme mitjançant el bloqueig de l’acció ofensiva, també amb l’esquiva o l’alteració de la distància entre competidors, amb l’únic objectiu que l’oponent no puntuï.

La defensa és un treball a realitzar en el moment en que l’adversari porta la iniciativa d’atac, tot i que, sempre que sigui possible és convenient evitar aquest tipus de situacions i és preferible portar el control del combat.

No obstant això, cal comentar l’ús de tècniques defensives dins d’una estratègia completament controlada: quan s’efectua complet domini del combat i s’exerceix pressió a l’adversari fins a trobar el moment ideal de passar a l’acció ofensiva.

d 062
Exhibició Son Angelats, 2013

 E) EL TREBALL OFENSIU / DEFENSIU: EL CONTRA-ATAC

El contraatac podria definir com la manera de prendre la iniciativa en un combat després de l’intent d’atac fallit del contrincant.

Quan?: Quan s’ha aconseguit “tallar” l’atac de l’adversari o quan s’ha provocat expressament aquesta situació amb la intenció premeditada de trencar la guàrdia de seguretat de l’oponent.

Per a un treball de contraatac hauran de realitzar una de les següents accions:

  • Deixar que porti la iniciativa l’oponent, sempre considerant les capacitats de reacció i ple coneixement dels propis límits.
  • Provocar l’atac del contrincant, al situar-se en la seva distància d’atac, mantenint summa atenció per reaccionar immediatament “pressió”.
  • Provocar una situació suposadament desfavorable, com arraconar en la línia de jogai del tapís de competició, amb la mateixa finalitat que en el punt anterior.
  • Enganar a l’oponent, fent-li creure que no estem prou atents o concentrats.

El treball de contra-atac el dominarà el karateka experimentat, amb ple desenvolupament de les seves capacitats i d’un gran control del transcurs del combat, la premissa principal és convertir en avantatjosa una situació inicialment o aparentment desfavorable per procedir al contraatac amb màxima efectivitat.

En termes generals el karateka que desenvolupa el treball de contraatac es troba còmode amb això, per a aquest implicarà menys risc que el sistema ofensiu i optarà per usar i perfeccionar aquesta tècnica.

El contraatac es pot executar com:

  • Simple: amb una sola tècnica efectiva després de l’atac de l’oponent
  • Simultani: defensant i contraatacat a l’uníson.
  • Combinat: executant una combinació d’atacs.

En l’apartat B) es parlava del competidor agressiu que opta per les tècniques ofensives i ara s’esmenta a l’karateka que basa el seu treball en el contraatac, amb major velocitat de reacció i accions provocatives, pel que és rar veure un karateka que domini en un mateix combat els dos sistemes, normalment es decanta per un o altre, condició que cal observar a l’hora d’elaborar l’estratègia del combat i atenent a les capacitats i forma de procedir de l’adversari.

Digital Camera
Marc Olivares i Lluís Luque, entrenant (2003)

F) LA TÀCTICA O ESTRATÈGIA

El concepte d’estratègia generalment comporta:

  • El mitjà o mitjans emprats per a l’obtenció de la fi. (Tècniques triades per al desenvolupament del combat).
  • La línia d’actuació per aconseguir una finalitat: la forma de procedir, com mostrar superioritat, amagar els pròpies possibilitats, temptejar, enganyar, etc. és una forma d’intentar tenir avantatge i imposar-se sobre els altres. (Actitud)
  • El procediment usat en una situació de confrontació amb la finalitat de privar a l’oponent dels seus mitjans de lluita. Com més aviat es puguin reconèixer les qualitats de l’oponent i més gran sigui la capacitat d’adaptació i control del combat comptant amb les millors capacitats pròpies, major possibilitat de victòria. (Tàctica)

En karate esportiu l’estratègia que utilitzem en un combat comptarà amb 3 etapes diferents i que han de ser considerades sense treure importància a cap d’elles:

  • Abans del combat
    Hi ha un treball psicològic que condicionarà completament l’actuació de l’esportista: varia molt entrar en un poliesportiu centrat en el campionat d’entrar en estat nerviós, o sentir-se preparat i decidit a guanyar els combats d’entrar amb aires de derrota, saber enfrontar-se al contrincant amb mirada ferma i decidida que observar-tímidament. El factor psicològic pot condicionar clarament una victòria o una derrota, al marge del nivell tècnic obtingut en els entrenaments.

En aquesta etapa és important  l’esperit d’equip per estrènyer llaços entre companys i proporcionar un ambient favorable.

  • Durant el combat:
    Perquè la tècnica de kumite entrenada desemboqui en victòria és fonamental tenir en compte una gran quantitat de factors propis i externs, analitzar-los i actuar en conseqüència en tan sols uns segons, el competidor amb més capacitat estratega serà freqüentment el vencedor.
    Aquests factors són:
    La pròpia capacitat física i tècnica.
    – Les qualitats del competidor oponent.
    – La capacitat d’atendre les indicacions del coach (de “enxampar” les del mateix i fins i tot les de l’altre).
    – L’àrea de competició.
    – Les situacions determinades per un marcador favorable o en contra.
    – Tipus de kumite: individual, equips, open, per pesos …
    – Altres situacions que puguin sorgir durant el combat.
  • Després de cada combat:
    Encara que sigui el moment de descans, de recuperació i de disminuir l’atenció, de cara al següent combat és important mantenir una ràpida valoració del transcurs del combat, en aquest moment el competidor pot aprendre molt pels seus encerts i errades, i al mateix temps és fonamental continuar amb la moral enlaire.

12 013

EN CONCLUSIÓ

El món de la competició de karate és tan extens i complex que no és suficient complir amb els entrenaments de rigor que s’efectuen per anar progressant de nivell en Karate-Do, no tenen cabuda els que opten per assistir còmodament a 3 classes setmanals i complir amb l’expedient: cal especialitzar-se, ja que el nivell i les habilitats exigides per guanyar són cada vegada més grans.

Cal reunir els competidors amb ambicions en un entrenament diari destinat només a ells i exigir que demostrin el millor de la seva karate per potenciar encara més les seves habilitats i adquirir destresa en les capacitats més febles, impulsar les seves aspiracions i augmentar en el possible les expectatives.

En definitiva, un competidor ha de rendir al màxim per superar al seu adversari, i el major adversari a superar és sempre un mateix.

2009-01-24 Campionat
Amb Xisco Casasnovas: Eric Ciron, Pere Casasnovas, Bernat Diaz, Marc Olivares, Lluís Borras, Neus Morell. Campionat de Mallorca 2009.

 

L’experiència de Xisco Casasnovas com a entrenador de karate des de fa més de 20 anys, ex-competidor i amb una  llarga etapa en l’exercici de l’arbitratge, el porta a animar als alumnes a entrar en el món del karate esportiu, entre d’altres perquè pensa que l’aprenentatge s’accelera, l’experiència competitiva sana enriqueix i amplia el concepte de karate que es pot transmetre des del dojo,  i el fet de fixar-se objectius impulsa els entrenaments i els dinamitza.

Però també és important deixar constància que el Karate Esportiu només és una part del Karate, i és opcional: d’acord a les qualitats del karateka, les seves aspiracions i les possibilitats de dedicació que tengui. La gran amplitud de contingut en la pràctica d’aquesta disciplina permet seleccionar una via de realització més tradicional sense tocar en el món de la Competició.

Un comentario en “Karate Esportiu. Exigències per al treball de Kumite (estructura)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s