La pràctica del Karate  és un camí d’evolució contínua i cada persona l’emprèn d’una manera particular. En els primers temps d’entrenament tots els sentits es centren en aprendre la tècnica i assolir els requisits establerts per pujar de nivell; però amb el pas dels anys, amb un Karate propi, cadascú tria una via pròpia de desenvolupament.

Els que tenen esperit competitiu s’inclinen per la competició, que és un camí segur per aprendre molt, mantenir el nivell físic i perfeccionar la tècnica… també reforça el caràcter i l’actitud davant la victòria i la derrota.

I per això, els Campionats desprenen un entorn apassionant, cada petit detall influeix en la maduresa del jove competidor i és apassionant la veterania que demostren alguns esportistes.

Molts competidors acaben entrant dins el món de l’arbitratge, mentre que hi ha qui demostra vertadera vocació per a ser àrbitre i jutge de Karate Esportiu sense haver competit i, fins i tot, alguns que descobreixen aquesta via quan hi entren per donar un cop de mà i ajudar… però es pot assegurar que aquesta tasca es torna molt gratificant quan descobreixes un món enriquidor:

L’àrbitre té una funció primordial, la de conduir un grup esportiu en el complime
nt d’un reglament, ha de crear els mecanismes adequats per transformar-se en el líder-conductor i construir la personalitat adequada a cada moment demostrant una disposició favorable a l’activitat de decisió, tant si és  una capacitat  innata com si és adquirida.

Específicament la tasca arbitral requereix aptituds físic-psíquiques i tècniques, les primeres remeten a les característiques estètiques, a la condició física, a la percepció i la conseqüent decisió, al control emocional, a la crítica i l’autocrítica; les aptituds tècniques són requeriment de coneixement profund del reglament de l’esport, i per tant, al coneixement i aplicació de la Mecànica de l’arbitratge, i sobretot entendre i sentir aquest esport.

Si m’ho demanau, l’aspecte  més compromès  en l’arbitratge és el que fa a l’exercici de l’autoritat. Perquè no és suficient el poder del reglament, és necessari tenir credibilitat, desenvolupar un prestigi d’equanimitat durant la història personal i la correcta conducta a través del temps.

El coneixement del reglament i l’aplicació de l’esperit de les regles garantirà la claretat en les actuacions, però també es requereix valentia per actuar en el moment precís i humilitat per a reconèixer les errades i saber aprendre sempre de l’experiència.

Amb tot i això, és important destacar les circumstàncies que omplen de satisfacció a qui realitza la tasca arbitral:

No cal dir que col·laborar en l’increment de nivell tècnic dels Karatekas de la teva Federació són 10 cavalls de força, i ser testimoni en primera línia de tècniques i tàctiques novedoses i de grans progressos individuals i col·lectius és impressionant.

Estar al dia de reglament i ser coneixedor del procés de desenvolupament del Karate, de les mancances i dels progressos és també molt enriquidor per al treball propi i també per transmetre en el nostre Club.

A títol personal, un àrbitre fa un treball d’honestedat i de sincera autocrítica després de cada trobada. L’honestedat és la condició bàsica per aspirar a convertir-se en un gran àrbitre: per demostrar equanimitat, objectivitat, imparcialitat i justícia en definitiva.

La funció arbitral comporta el desenvolupament de capacitats:

– Velocitat de percepció i de decisió. La percepció no és merament observar, percebre és comprendre l’entorn que envolta a una acció, és desenvolupar la visió perifèrica. La decisió és la capacitat de definir amb justícia l’acció percebuda. A aquesta decisió ha de unir-se-un valor determinant que és la valentia per assumir el seu rol. La valentia és aquella energia amb que resol un àrbitre les seves decisions. Aquesta percepció i decisió s’adquireixen progressivament en l’experiència que es vagi recollint durant l’activitat arbitral.

– Control Emocional. És una aptitud essencial per decidir amb equitat i sense descontrol. Quan el cor domina a la ment es cometen injustícies que atempten contra el control dels tornejos. Hi ha dos elements per assolir el control emocional: Responsabilitat i Concentració.

– Crítica i autocrítica. La capacitat d’avaluar les situacions i les vivències per treure’n una resolució immediata durant l’acció i també, l’exercici posterior per re-avaluar, reconèixer i treure les conclusions escaients per a millorar.

 

 I aquesta és una manera de compartir una vessant del Karate i també del tai Jitsu que m’apassiona.

Pens que en el Karate Sóller hi ha gent amb aptituds per a convertir-se en molt bons jutges i àrbitres de Karate. 

Xisco Casasnovas

Jutge i àrbitre nacional “A” de kata y kumite, de Karate

Jutge i àrbitre regional de Tai Jitsu