Ahir l’entrenament de kumite va ser molt dur! Pareix que haver passat les festes i el canvi de temps va restar concentració en el grup de nins i nines, que vessen energia però difícil de regular.

Vaig aturar l’entreno i els vaig renyar, me vaig posar molt seriós i vaig adreçar l’entrenament cap al treball que estàvem fent !

Després de l’entrenament quasi en va sabre greu haver estat tan dur, he de reconèixer que són un grup molt ben avingut i amb molta constància,

però he de dir que no havien passat  dues hores que me va arribar per whatsapp aquesta foto plena de sentit i reconeixement:

En Rafel Solivellas s’havia sentit la fibra tocada, va arribar a casa i ordenant els seus cinturons i ple d’orgull va demanar a sa mare que m’enviés la foto.

Si això no és un acte de reconeixement i respecte,

si això no és essència de karate-do 

… ja me direu què és!

Xisco Casasnovas

autobiografia den Rafel